Ahir vaig veure un documental impactant que em confirmar un fet que ja intuia: alguns productes es fabriquen amb una vida útil deliberadament curta per obligar-nos a consumir més. És més, aquest fenómen "maquiavelic" té un nom tècnic, "l'obsolescència programable" i ja s'estudia a les universitats.
Podeu veure aquest documental anomenat "Comprar, tirar, comprar" en aquest link:
Bé Dèlia, veig que t'ha apuntat al club de les blog.... Admirable.
ResponEliminaM'encanta que ja s'estudii (no tinc dièresi, perquè el teclat és americà...)quelcom que tinc clar fa temp, que es fan les coses malament perquè en comprem d'altres, unit al fet que és tan car arreglar-les, si és que tenen solució, que surt més a compte comprar-ne una de nova... Però ja és el colmo que això tingui un nom... OBSOLÈNCIA PROGRAMABLE... Em recorda als primers mots de Kung Fu Panda, que se'ls inventa.. En fi, un món molt fastigós en molts aspectes....
Per cert, no sabia que Memòries de Africa t'agrada tant... Quan va sortir la vaig veure unes 20 vegades, la tenia gravada i quan tenia ganes de plorar,allà ho tenia assegurat. No he aconseguit, però, que el Joel la vegi mai amb mi... Un dia d'aquests em posaré a veure-la un altre cop.... Potser podríem fer una sentada i veure-la juntes amb palomites... Un petó i descansa.